El partit sencer (Lc 22,14-23,56)
Els amants del futbol o d’altres esports veiem sovint els “highlights” d’un partit, que podríem traduir per “moments estel·lars”. Són videos d’un o dos minuts amb els gols i alguna jugada espectacular. Són atractius per la seva brevetat i intensitat, no hi ha temps ni de fer una clucada d’ulls. Però no ajuden a entendre com ha anat realment el partit, quines han estat les fases del joc i les claus del resultat.
Passa una mica el mateix amb les lectures de l’evangeli que fem a cada missa. Unes poques línies, breus però intenses. I fins la setmana que ve. Sempre hi trobem ensenyaments importants, però ens falta una perspectiva de conjunt sobre l’evolució de la vida de Jesús. Avui, excepcionalment, la litúrgia ens dona el partit sencer. Ha estat un esdeveniment de tanta transcendència que no el podem esbocinar. Cal que comencem pel principi i ens hi enganxem fins al desenllaç sense perdre’ns res del que hi passa.
Per això la història de la Passió comença amb el darrer sopar de Jesús, quan ell mateix avança als deixebles el sentit de tot allò que li ha de succeir i els deixa en penyora el signe de l’eucaristia. I aleshores l’anem acompanyant en la seva pregària difícil i nocturna a la muntanya de les Oliveres, en el tumult i la traïció del seu prendiment, en les negacions de Pere, la confessió davant el Sanedrí, la farsa del procés davant d’Herodes i Pilat, la crueltat de la crucifixió, les burles dels soldats… fins a la mort i la sepultura.
Avui celebrem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. L’escenifiquem amb la benedicció dels rams i la processó d’entrada. Va ser un triomf enganyós, que en pocs dies va dur Jesús a la creu, però que va ser el preludi del veritable triomf de la resurrecció que celebrarem diumenge que ve.
Procurem celebrar aquesta setmana, especialment els dies del Tridu Pasqual, vivint amb intensitat el camí que va fer Jesús a la creu i al sepulcre i que va culminar amb l’esclat de la vida nova el diumenge de Pasqua. Són dies imprescindibles per a comprendre el sentit de la vida de Jesús i, en darrer terme, el sentit de les nostres pròpies vides i de tota la història de la humanitat.
Jordi Vila Borràs
