Millor senzills que morts (Mt 11,25-30)
No hi ha res de més perillós que anar de savi per la vida, ni res de més pesat que topar amb algú que es creu savi. Els falsos savis es pensen que ho saben tot, i per això no escolten ningú. Se senten capaços de cometre qualsevol imprudència, perquè es creuen preparats per respondre a qualsevol eventualitat. S’assemblen als fanàtics en el fet que no tenen cap dubte sobre on es troba la veritat: per als fanàtics, la veritat és el líder; per als savis, la veritat la tenen ells.
En les darreres generacions, la humanitat hem fet un salt demogràfic, tecnològic i econòmic tan important, que no és estrany que tots plegats hàgim agafat complex de savis. Ens sembla que no tenim límits i que podem jugar amb les lleis de la natura i de l’esperit humà tal com ens plagui. Juguem a ser déus. I això no ens fa feliços. I això posa en perill la supervivència de la nostra civilització i la del planeta.
Els falsos savis són també especialistes a desacreditar les veus assenyades que els adverteixen que van per mal camí. Fixem-nos que, fa unes dècades, els ecologistes eren vistos com uns radicals contraris al progrés que predicaven el retorn a l’edat de les cavernes. És cert que hi ha ecologistes radicals, però avui dia hem assumit la necessitat de respectar la natura i no trencar l’equilibri d’un planeta amb recursos limitats. Semblantment, avui són titllats de radicals els economistes que parlen de decreixement i de retorn a una vida més simple perquè el nostre nivell de vida és insostenible.
Jesús ens diu avui: no us cregueu tan savis, baixeu els fums. Voleu ser feliços, com sempre ha volgut ser-ho la humanitat. Però ara us creieu que sou vosaltres els qui teniu la clau de la felicitat. Us debateu en mil esforços i temptatives, i cada cop esteu més cansats i afeixugats. Feu-vos deixebles meus, que sóc el Fill del Pare. El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera, i en mi trobareu allò que tant desitgeu. Refeu el vincle filial amb Déu, refeu la fraternitat entre vosaltres, i veureu com tot es va posant a lloc.
Jordi Vila
