Diumenge XVI de durant l’any / A / 2017

El bé petit i amagat (Mt 13,24-43)

Escàndols en l’Església. Alguns tenen relació amb els diners. Altres amb el sexe. N’hi ha d’esgarrifosos perquè fan molt de mal a les víctimes. Jesús ho va dir molt clar una vegada: qui fa mal a un d’aquests petits, més valdria que l’haguessin llançat al mar amb una mola de molí al coll. Però la paràbola del blat i el jull ens adverteix que bé i mal sempre creixeran junts en el nostre món fins a la fi dels temps. Encara més: dins de cada ésser humà hi ha una barreja de bé i mal. Per això no podrem fer mai la tria, no podem extirpar el pecat d’entre nosaltres. Aquestes coses les hem de deixar en les mans del Fill de l’home quan vingui a la fi dels temps.

Per això a l’Església condemnem el pecat però no les persones. Mentre vivim sempre hi ha possibilitat de conversió i sempre en el cor de l’ésser humà hi ha un desig de bé, per amagat que estigui. És clar que l’Església pot castigar, i fins té el deure de fer-ho, als fidels que cometen delictes greus. A mi em podrien suspendre en l’ofici de prevere. Fins i tot es pot excomunicar una persona. Però això no equival a condemnar-la a l’infern. Sempre és un càstig pedagògic, que busca fer recapacitar i en alguns casos evitar que el mal es propagui. Sempre, en el fons, hi ha el desig d’ajudar a qui va errat.

La força de les coses petites com el gra de mostassa. El Regne de Déu no depèn del fet que vagi més o menys gent a missa, que siguem més o menys capellans o que el govern ens tracti millor o pitjor. El Regne de Déu creix per tantes petites iniciatives que duen a terme homes i dones febles, anònims, sense poder. El Regne de Déu creix als locals de Càritas, als convents amb quatre monges que preguen, en la llar que s’esforça per estimar-se més.

La força del llevat. Com el gra de mostassa, és poca cosa. Sembla que no hi sigui, però al temps adequat ha fet fermentar tota la pasta. Fer créixer el Regne de Déu no és qüestió de de convertir, de conquerir ni de córrer. Cal una presència discreta, pacient i activa que imperceptiblement va transformant la societat. Aquesta és la nostra tasca. No hem de fer guetos ni hem de fer croades. Hem de ser llevat.

Jordi Vila Borràs