Comunió amb Jesús (Jn 6,51-58)
Plató i el seu cèlebre dualisme cos-ànima se sentirien ben a gust entre nosaltres. Hi ha qui fa prevaldre més un pol o l’altre, però sempre van ben dissociats.
Associem el cos al plaer, a la bellesa i a la salut. Receptor de sensacions, volem obtenir d’ell les màximes prestacions, sigui en l’èxtasi sexual o en l’esforç esportiu. Semblantment al cotxe, el cuidem perquè no ens falli i ens enorgullim d’exhibir la seva bellesa. Per això, si cal, el sotmetem a la disciplina de la dieta o fins i tot el tunegem amb un nas o amb uns pits nous.
El culte al cos es troba molt estès entre nosaltres. Però, com totes les idolatries, acaba decebent i provocant molts descreguts i desenganyats que es passen a l’altre extrem: els navegants de l’espiritualisme. Persones que busquen sobretot la pau, l’harmonia, la solució al seu estat d’angoixa o de depressió. Se submergeixen en les pràctiques de meditació, el ioga, el zen… Després continuaran criticant les veïnes, enganyant la dona i defraudant a Hisenda, però, això sí, amb una profunda pau interior…
De fet, tots plegats som pelegrins pel camí de la vida, un camí que no coneixem. Per això és fàcil desorientar-se i fer marrades més o menys greus. En general és millor ser indulgents tant amb les persones que se centren en el cos com en les que se centren en l’ànima. En el fons, tots desitgem el mateix: viure, viure més i més a fons.
Per això les paraules de Jesús són tan importants per a tot ésser humà: «si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres». Carn i sang, en l’antropologia hebrea, no són cos i ànima, sinó tota la persona integrada.
Jesús ens fa adonar que l’autèntica vida no rau en el benestar físic i la perfecció corporal, ni rau tampoc en el nirvana espiritual, sinó en la comunió amb ell. Comunió que afecta tota la persona. No serveix de res complir uns preceptes externs i dur una vida irreprotxablement mural, si això és possible, sense una transformació interior. No és possible tampoc una sintonia espiritual amb Jesús sense una conversió que afecti la meva vida familiar, laboral, social…
Cada diumenge celebrem l’eucaristia. Com tots els sagraments té també dos aspectes: el visible i l’espiritual. S’equivoca qui ve a missa fixant-se només en les coses exteriors: la qualitat dels cants, la proclamació de les lectures, la bellesa de les flors… Però s’equivoca també qui vol trobar-se místicament amb Jesús prescindint dels germans que té al costat i de la vida que l’espera quan sortirà al carrer.
Jordi Vila
