Petits gestos importants (Lc 14,1a.7-14)
L’any 2000 es va estrenar una pel·lícula anomenada “Pay it forward”, que aquí es va traduir per “Cadena de favores”. Des d’aleshores han sorgit iniciatives diverses que intenten portar a la realitat aquesta idea. Una d’elles és The Social Coin (la moneda social). És una moneda de plàstic que algú et dóna quan et fa un favor desinteressadament, amb l’encàrrec de continuar fent-la circular. Quan tu fas un favor a una altra persona, la hi dónes i inscrius el codi de la teva moneda en un web. Així pots anar-ne seguint el recorregut, fins que, passats tres mesos, la moneda, que és biodegradable, es planta a terra perquè germini la llavor que porta incrustada i creixi un arbre.
Explico tot això perquè em sembla un exemple molt clar de les actituds que ens vol inculcar Jesús a l’evangeli d’avui: humilitat i caritat desinteressada.
La humilitat autèntica és molt diferent de la falsa humilitat, que no és altra cosa que una disfressa, una manera sibil·lina de cridar l’atenció i de pretendre una superioritat moral. La humilitat autèntica brolla espontàniament quan hom es convenç que no és superior ni inferior a ningú. Tots els éssers humans som diferents en qualitats i en circumstàncies personals, cadascú és únic i irrepetible. Però tots som iguals en dignitat. Aleshores la diversitat no es converteix en motiu d’enfrontament sinó que es percep com una riquesa i fa brollar el desig de col·laborar amb els altres aportant la pròpia especificitat. Desapareix la necessitat de passar per davant, de competir, d’obtenir un triomf personal trepitjant els altres. Neix la joia de compartir els propis triomfs i d’alegrar-se amb els triomfs dels altres. Apareix el consol de no sentir-se sol en els moments difícils i de fer costat als qui s’ho passen malament.
A vegades el desànim és un signe de manca d’humilitat. Ens entristim i bloquegem perquè no som prou poderosos per canviar el món. I això ens incapacita per tirar endavant els petits canvis al nostre abast, que són la nostra autèntica responsabilitat. Petits canvis que van conformant la cadena de favors.
La segona actitud és la caritat desinteressada. Massa sovint ens portem bé amb els nostres amics i tractem amb indiferència o amb menyspreu la resta de la gent. Jesús ens convida, però, a posar en marxa una ona expansiva de bondat, d’amor, de generositat. Fer el bé sense esperar res a canvi. Això eixampla l’horitzó de la nostra vida, ens fa sentir vinculats, agermanats amb més i més persones, fins arribar a la fraternitat universal, que és l’ideal que ens proposa Jesús. I ja no ens caldran petites compensacions, i ja no ens sentirem ofesos quan creguem que una altra persona no ens retorna el bé que li hem fet. La nostra recompensa serà la participació en el Regne de Déu.
Jordi Vila
