Diumenge XXVII de durant l’any / C / 2013

Muntanyes mogudes per la fe (Lc 17,5-10)

Ara fa un mes va haver-hi a Síria una massacre. Centenars de persones, d’entre les quals molts infants, morts per un atac amb armes químiques. El rebuig de la comunitat internacional va ser clamorós. Els Estats Units van amenaçar amb una resposta militar imminent. El papa Francesc va convocar una jornada de pregària i penitència. La guerra civil no s’ha aturat, però de moment no s’ha produït l’escalada internacional que es preveia, i pren força la convicció que cal trobar una solució negociada per la via diplomàtica.

Fa un parell de setmanes estàvem preparant la catequesi d’infants a la parròquia. Teníem tres baixes de catequistes respecte del curs passat, i només una alta. Tots els intents de trobar-ne alguna més van ser infructuosos. Vaig encomanar-ho a Déu. Finalment, el diumenge vaig fer una crida al final de la missa, encara que sé per experiència que aquesta mena de comunicacions no serveixen de gran cosa. La meva sorpresa va ser que de seguida es van presentar dues persones per a cobrir les baixes.

Avui dia n’hi ha que pretenen explicar-ho amb lleis pseudocientífiques pretesament basades en la mecànica quàntica. Jo em quedo amb l’expressió de sempre: la fe mou muntanyes. I no parlo solament de la fe religiosa. No fa gaire que hem vist com una multitud de gent es posava d’acord per a fer una cadena humana de 400 quilòmetres. Estiguem o no d’acord amb l’objectiu que perseguia, no es pot negar que sembla un miracle.

Davant de tota guerra, de tota injustícia, de tota opressió, davant del sofriment inhumà, de la malaltia, de la misèria, demanem al Pare que ens doni més fe. Demanem-li-ho i posem-nos a treballar convençuts que les coses poden canviar. El desànim, el pensament que no hi ha res a fer, és propaganda enemiga, és desinformació. Rendir-nos davant del mal és diabòlic.

Els éssers humans units amb la força de la fe podem fer coses molt grans. Encara diria més: les hem de fer. Tenim el deure de fer-les. Som les mans, els ulls, els peus de Jesús. Per això no ens hem d’enorgullir de cap victòria contra el mal. Hem de reconèixer senzillament que hem complert el nostre deure, hem dut a terme la missió que Jesús ens ha encomanat i per a la qual ens ha capacitat: mostrar al món que el Regne de Déu és a prop.

Jordi Vila