Serà perfecte (Lc 20,27-38)
Com ens imaginem la vida eterna?
Hi ha qui no se l’imagina de cap manera. Els materialistes radicals diuen que, quan ens morim, s’acaba tot i tururut viola. Això de pensar que hem de viure sempre és un autoengany. No som pas tan importants.
Hi ha qui l’entén com una repetició, un tornar a començar. S’acaba el videojoc. Game over. I comences una altra partida. És una versió moderna i simplificada de l’ancestral creença de les religions orientals en la reencarnació d’un cert esperit vital que va transmigrant de vida en vida.
Molts cristians, quan pensem en el cel, ens imaginem una mena de versió millorada de la vida actual. La mestressa de casa se l’imagina com un hotel on li faran tota la feina. L’estudiant com unes vacances que no s’acaben mai. El pagès, un paradís que dóna tota mena de fruits. Jo me l’imagino com un lloc on podré fer totes les excursions que vulgui sense cansar-me i veure partits en què sempre guanya el Barça.
Voleu saber la veritat? La veritat és que no sabem com serà. En l’evangeli d’avui Jesús ens diu que serem igual que els àngels i que serem fills de Déu. Així doncs, ja no estarem sotmesos a les passions humanes i trobarem en Déu la plenitud que no pot donar ningú més.
Serem nosaltres mateixos, amb la nostra identitat. Però la visió de Déu ens il·luminarà i ens farà veure totes les coses amb una mirada diferent, molt més neta, penetrant i amorosa. Reconeixerem els pares, els germans, l’espòs o l’esposa, els fills… Ens alegrarem de tenir amb ells una relació d’un amor tan net i clar com no es pot tenir en aquest món. Però serà un amor tan pur i obert que ja no tindrem necessitat de classificar la gent en família i no família, coneguts i desconeguts, amics i enemics. Ens agradarà l’esport, la muntanya, la música o el que sigui, i veurem que la seva bellesa no és altra cosa que una manifestació de la bellesa infinita de Déu.
El celibat pel Regne de Déu és un signe profètic d’aquesta vida eterna que esperem. No vol dir que el matrimoni sigui dolent o menys pur. També les persones cèlibes tenim els nostres defectes i els nostres pecats. El celibat ens recorda que, encara que el matrimoni sigui una cosa molt bona, Déu ens ha destinat a una relació millor encara. El matrimoni, per feliç i sant que sigui, no pot omplir mai del tot les expectatives humanes. Només Déu és la font que pot sadollar la nostra set d’infinit.
Jordi Vila
