La festa de la gratuïtat (Lc 1,26-38)
Acabem de celebrar a Vila-seca la V Portada de la Mare de Déu de la Pineda. És impressionant veure com, sense grans plataformes mediàtiques, la Mare de Déu continua tenint una gran capacitat de convocatòria i tocant la fibra sensible fins i tot de moltes persones que no tenen una gran pràctica religiosa. Tant de bo que, com veiem en alguns passatges de l’evangeli, ella ens continuï indicant el camí del seguiment del seu Fill.
A vegades ens pensem que això de la vida cristiana és qüestió d’esforç. Dedicar temps a la pregària, ser solidari i amable amb els altres, perdonar, donar testimoni de la fe… És difícil, cal anar a contracorrent, cansa i sempre ens quedem a mitges… però tot és qüestió de proposar-s’ho.
Semblaria, doncs, com si el bon cristià fos digne d’admiració i mereixedor del premi diví. Gairebé sembla com si Déu s’hagués d’inclinar davant del sant i dir-li: gràcies perquè ets tan bona persona.
Avui celebrem la immaculada concepció de Maria. Això vol dir que, des d’abans que nasqués, sense que ella hagués fet cap mèrit, Déu ja l’havia preparada i escollida perquè fos la Mare del seu Fill. És, doncs, la festa de la gratuïtat.
Nosaltres no hem estat concebuts immaculats. Arribem a aquest món ferits, tacats pel pecat que embolcalla el gènere humà. Però Déu ens ha omplert també de dons immerescuts. Si existim cadascú de nosaltres, és perquè Déu ens ha somiat i ha donat un propòsit i un sentit a la nostra vida dins el gran mosaic de la història de la humanitat.
Agraïm a Déu tot el que tenim, i procurem posar al servei dels altres tot el que ell ens ha donat gratuïtament. Això és el que va fer Maria, des del sí que va respondre a la crida de l’àngel fins a l’acompanyament maternal als deixebles que es trobaven recollits en pregària esperant l’Esperit Sant.
Jordi Vila
