Tots a Galilea (Mc 16,1-7)
Sempre he trobat molt suggeridor l’inici de la Vetlla Pasqual. Una petita flama que es va estenent de mà en mà i que, en entrar dins l’església, trenca la negror de la nau. La porta oberta de l’església fosca i buida em recorda la boca del sepulcre. L’entrada de la llum ens mostra l’eclosió de vida nova que és la resurrecció. El cant de l’anunci de la Pasqua posa veu al misteri inabastable que estem contemplant, i ens recorda que tots ens n’hem de fer ressò.
La litúrgia de la Paraula d’avui, amb més o menys lectures, ens ofereix una ampla panoràmica de la història de la humanitat llegida com a història de salvació, que podríem resumir així: Déu ens ha creat perquè col·laborem en el seu projecte, i cada cop que pel pecat ens n’hem apartat, ell s’ha afanyat a fer tot el que ha calgut per retornar-nos al camí de la llibertat i de la vida. Amb paciència infinita ens ha anat educant fins que, en arribar la plenitud dels temps, ha assumit la nostra naturalesa, ha passat per la mort i l’ha vençuda. I ara ens convida a participar de la seva victòria unint-nos a ell per mitjà del baptisme i l’eucaristia, i a convertir-nos així en deixebles i testimonis seus enmig del món.
És un motiu especial de goig que avui, entre nosaltres a Vila-seca, una noia de 32 anys rebi el baptisme, la confirmació i l’eucaristia. Això vol dir que el missatge de Jesús continua vigent i que, com ella, segurament hi ha tantes persones del nostre temps que necessiten i desitgen, amb més o menys consciència, participar de la vida nova de Jesús, que és la vida veritable. Ens cal tenir present, però, que mai no acabem de ser cristians del tot. Sempre estem en camí. Si ens pregunten si som cristians, hem de respondre que sí. Però, si volem parlar amb precisió, haurem de dir que, de fet, intentem ser-ho. Serem cristians quan ens hàgim identificat del tot amb Jesús, quan la nostra manera de pensar i les nostres obres siguin com les seves.
Aquell jove vestit de blanc que esperava les dones dins del sepulcre (un àngel) els va anunciar la resurrecció de Jesús i els va dir que el veurien a Galilea. Era el lloc d’on venien els deixebles, on tenien les seves famílies, cases, feines i relacions. La vida de cada dia. Jesús no vol que ens apartem del món sinó que ens hi submergim amb tota consciència. Hem de ser buscadors de Jesús en tots els àmbits de les nostres vides: en el nostre món més íntim i personal (allò que en diem la vida interior, la pregària, la contemplació), però també en la vida familiar, en el món laboral, en la cultura, els negocis, la política, les relacions socials… Jesús ressuscitat vol transformar, ja des d’ara, tots els aspectes de la vida humana.
Jordi Vila Borràs
