Ho faig per Jesús (Ac 4,8-12 / Jn 10,11-18)
Pere acabava de fer una acció extraordinària: havia fet caminar un invàlid. Tothom deuria estar admirat i li pregunten com ho ha fet i d’on ha tret el poder.
Ell hauria pogut respondre centrant l’atenció en ell mateix. Amb una mica d’habilitat n’hauria pogut treure un bon rèdit: “bé, és un poder que tinc i que poso a disposició dels que ho necessiten i m’ho agraeixen: ara mateix alguns em demanen que vagi a Damasc…” I no costa gaire d’imaginar la resposta del poble: “no, queda’t entre nosaltres, ¿què vols, què desitges?”
Però no, Pere respon amb tota claredat: “ho he fet per Jesús”. Quan parlem de la importància i el valor del testimoni, és això el que volem dir. Quan fem una cosa que interroga la gent i podem dir “ho he fet per Jesús”, això és testimoni.
Tots ho podem fer d’una manera o altra. L’infant que no va a jugar amb els amics i es queda a ajudar o a consolar algú que està sol pot dir: “ho faig per Jesús”. La persona que no vol pagar en negre i demana la factura amb IVA pot dir: “és Jesús qui m’ensenya a actuar així”. L’àvia que ensenya els néts a resar, també pot dir-ho. També ho pot dir el treballador que fa la feina a consciència, pensant en la satisfacció del client.
Pensem-hi i procurem concretar alguna acció de la qual puguem dir això tan senzill i tan revolucionari: “ho faig per Jesús”. Segur que les nostres vides guanyaran molta qualitat i que anirem fent un món millor.
Jordi Vila Borràs
