Diumenge III de durant l’any / A / 2014

Jesús va a les perifèries (Mt 4,12-23)

Quan es parla del beat Carles de Foucauld, a vegades se’l presenta com un ermità que va anar al desert del Sàhara buscant la solitud. És cert que era un contemplatiu i que gairebé sempre va viure sol. Però si va anar al Sàhara va ser per tal de viure entre els més allunyats de Jesús, aquells que no n’havien sentit parlar mai. Els havia conegut en els seus anys de militar i explorador, i ara se sentia responsable de la seva evangelització. I, si va acabar instal·lant-se a Tamanrasset, va ser perquè era un punt de trobada de les tribus tuareg que poblaven el desert, de manera que hi podria tenir el màxim nombre possible de contactes.

Això és una mica el que fa Jesús quan comença el seu ministeri públic. No va al seu poble tranquil de Natzaret, un ambient que coneixia prou, sinó que s’endinsa en la perifèria bulliciosa de Cafarnaüm, lloc de trobada i convivència entre jueus i pagans, lluny de les intrigues polítiques i dels fonamentalismes religiosos que dominaven Jerusalem.

El sant pare Francesc ens parla molt sovint d’anar a les perifèries, de sortir enfora. No pas per desentendre’ns dels problemes centrals, sinó per entrar en contacte amb els que són diferents de nosaltres perquè vénen de l’altra banda de les fronteres, amb els que no compten per als que només estan preocupats pel poder i per això procuren ser sempre ben a prop del nucli, del rovell de l’ou.

A vegades confonem les perifèries amb l’ambigüitat. A vegades entenem per cristià de frontera aquell que no s’acaba de saber ben bé si és cristià o si no ho és. Jesús no actua així. El seu missatge és clar i directe: una crida urgent a la conversió, perquè Déu vol regnar sobre la terra. Això és el que vol dir «el Regne del cel és a prop»: no hem de pensar que la terra estigui a punt d’acabar-se, sinó que el cel és a prop de la terra i que, per tant, cal viure d’acord amb els criteris del cel.

I Jesús crida persones concretes. Homes senzills, uns pescadors. No fa selecció de personal, no tria els millors. Els crida, i confia que el seu seguiment els transformarà: «us faré pescadors d’homes». Agraïm a Jesús que ens hagi cridat des del baptisme a ser també deixebles seus, i deixem-nos transformar pel seu Esperit. Així també nosaltres veurem com Jesús continua anunciant la Bona Nova i curant tota malaltia.

Jordi Vila