Josep somniador (Mt 2,13-15.19-23)
Fins tres somnis de Josep apareixen en l’evangeli d’avui. Quan titllem una persona de somniadora volem dir que té tendència a evadir-se de la realitat, que no toca de peus a terra. Aquestes persones són poc fiables i no en fem gaire cas.
Però els somnis de Josep són missatges divins, manifestacions del lloc que Déu li ha reservat en el seu pla de salvació. No són simples cabòries, sinó crides a participar en el projecte diví.
Les grans aventures humanes són realitzacions de somnis concebuts en la ment d’un geni. L’ascensió a l’Everest, el viatge al pol sud o a la lluna, la volta al món, el quadre de la Gioconda o la Divina Comèdia del Dant són fruit d’un somni i de molt d’esforç per a fer-lo realitat.
Les famílies també són el fruit d’un somni. O, més ben dit, la fecundació mútua de dos somnis. Gran part de la crisi actual de les famílies potser ve de la manca de somnis compartits.
A vegades comento a les parelles que es preparen al matrimoni que tots tenim un somni de vida familiar ideal, que parteix del que hem viscut de petits a casa, sigui per a reproduir-ho o per a evitar-ho. Hi ha qui somia una gran taula parada plena d’infants i de rialles. Hi ha qui s’imagina un niu exclusiu d’amor sense cap destorb. Hi ha qui s’imagina un sofà, un gat i un televisor, hi ha qui es veu corrent mil aventures pels quatre cantons del món… Però la majoria de les parelles d’avui reconeixen que han començat a viure junts sense haver parlat mai de quin és el seu somni, sense haver fet un projecte.
Quin és el millor projecte per a la vida d’una persona? Quin és el millor projecte per a una parella? El que Déu ha pensat per a ells. No serà segurament el més fàcil, el més còmode, el menys arriscat. Però serà el que els farà més feliços i portarà les seves vides a plenitud. Aquest és el projecte que va assumir la Sagrada Família.
Jordi Vila
